Facebook Instagram Linkedin

Author: c.estrada

Categories
Projèctes

Vilamòs acuelh era jornada centrau deth projècte Ovihuec.dat, qu’impulse un nau modèl de ramaderia extensiva entath Pirenèu

  • Eth projècte apòste per ua ramaderia extensiva innovadora e comprometuda damb eth territòri, era biodiversitat e eth cambiament generacionau.

Vilamòs, a estat er scenari, pendent dus dies, der acte centrau deth projècte Ovihuec.dat, ua iniciativa compartida entre institucions publiques, centres de recèrca e administracions locaus que vò dar a conéisher era viabilitat d’un nau modèl de ramaderia extensiva damb basa scientifica e territoriau. Eth projècte vò contribuïr ara gestion sostenibla des espacis dubèrti, era prevencion d’incendis, era produccion d’aliments de qualitat e era revitalizacion economica e sociau des zònes de montanha.

Diuendres 18, era jornada tecnica amassaue expèrts, representants institucionaus e deth mon locau entà hèr un balanç deth prumèr an d’activitat deth projècte. Se compartiren es prumères dades obtengudes a compdar deth seguiment deth ramat public de petits romiaires, qu’incorpòre tecnologia de geolocalizacion, sensors ambientaus e protocòls experimentaus entà estudiar er impacte dera silvopastura.

Dissabte 19, era jornada hestiua daurie es pòrtes ara ciutadanetat damb talhèrs infantius, visites guidades, tastets de productes locaus, musica en viu e ua visita teatralizada qu’a permetut descorbir eth projècte d’una manèra ludica e participativa. Es actes an renforçat era implicacion dera comunautat e an metut en valor eth impacte locau d’Ovihuec.dat ena Val d’Aran.

Tath conselhèr de Gestion Ambientau e Transicion Energetica e d’Innovacion e baile de Vilamòs, Oriol Sala: “Es jornades e era hèsta d’Ovihuec a Vilamòs son un referent entà parlar sus era importància dera ramaderia extensiva en territòri”. “Auem d’èster proactius en projèctes d’aquest estil e atau afavorir ua mès bona biodiversitat. Ovihuec a d’èster eth pilòt que permete auer mès ramats enes pòbles a on eth bestiar a desapareishut”.

Segontes era sindica d’Aran, Maria Vergés: “Aguestes jornades en torn deth projècte OVIHUEC.DAT vòlen dar a conéisher tot eth desvolopament scientific darrèr deth ramat e an era finalitat d’arribar ara diversificacion dera nòsta economia per mejan de potenciar era agricultura e eth profit des sòus derivats”. E hig: “Ei necessari informar de manèra interactiva e inclusiva as aranesi e araneses des projèctes que se desvolòpen en territòri, a on conviuen realitats diferents: era agricòla, era ramadèra, era economica, era sociau e era toristica.”

Un ramat ath servici dera innovacion e eth paisatge

Eth projècte combine coneishement scientific, tecnologia digitau e sabers locaus entà desvolopar un modèl de gestion forestau e ramadèr compatible e sostenible. Durant aquest prumèr an s’a consolidat eth maneg deth ramat, s’a desplegat tecnologia de seguiment (colièrs de geolocalizacion e barratges virtuaus), e s’an iniciat estudis sus sòl, vegetacion e impacte economic. Tanben se trabalhe entà hèr era ramaderia extensiva mès compatibla damb era vida personau e professionau des joeni, en tot dignificar era figura deth pastor/a e promoiguent eth cambiament generacionau.

Ua collaboracion entre sciéncia e territòri

Eth projècte Ovihuec.dat a estat impulsat per Ajuntament de Vilamòs, eth Conselh Generau d’Aran, er IRTA, damb era collaboracion deth Centre de Sciencia e Tecnologia Forestau de Catalonha (CTFC), eth Centre de Recèrca en Economia e Desvolopament Agroalimentari (CREDA-UPC-IRTA) e eth Centre Tecnologic dera Informacion e era Comunicacion (CTIC). Totes es entitats participen coma sòcis deth projècte.

Projècte finançat damb hons europèus

Ovihuec.dat a estat finançat pera Fundación Biodiversidad, deth Ministèri  entara Transicion Ecologica e eth Rèpte Demografic, en encastre deth Plan de Recuperacion, Transformacion e Resiliéncia (PRTR), finançat pera Union Europèa – NextGenerationEU.

Vielha, 19 de juhnsèga 2025

Categories
Projèctes

Presentacion deth projècte de monitorizacion energetica integrau deth Camping Verneda damb era collaboracion d’Arantec

  • Dimèrcles se presentèc ena sedença deth Conselh Generau aguest projècte qu’a coma objectiu promòir eth torisme sostenible e intelligent aplicant es naues tecnologies d’Arantec enes installacions deth Camping Verneda.

A compdar de hereuèr de 2025, eth camping Verneda plaçat en Pònt d’Arròs, a implementat un sistèma integrau de sensors que monitorizen a temps reau eth consum energetic en zònes comunes, bungalows e servicis complementaris, en tot perméter optimizar toti es recorsi e redusir era peada de carboni des sues installacions.

Era empresa d’engenharia aranesa Arantec a estat era responsabla tecnica d’aguest ambiciós plan damb era installacion de: sensors energetics, era infrastructura digitau de besonh e era analisi de donades mieiambientaus e meteorologiques. Fòrça d’aguesti coneishements les an desvolopat enes diuèrsi projèctes pilòts finançats a trauès deth Centre d’Innovacion Territoriau deth Conselh Generau d’Aran, HèPic.

Aguest projècte tanben compde damb era subvencion deth Plan de Recuperación, Transformación y Resiliencia del Gobierno de España entà suenhar eth miei ambient en tot hèr usatge dera innovacion. Tau e com a comentat eth CEO d’Arantec, Eisharc Jaquet: “aguest projècte represente ua hita ena transformacion digitau deth sector des campings. Ua gestion basada en donades, eficiéncia energetica e sostenibilitat.”

Es principaus tecnologies auançades que s’an installat an estat:

– Era optimizacion des recorsi idrics entà controtlar e gestionar eth consum d’aigua

– Ua estacion meteorologica pròpria entà auançar-se as condicions climatiques e garantir era seguretat e confòrt des visitaires deth camping.

– Un besonh digitau damb eth que s’a replicat virtuaument tot eth camping entà monitorizar, simular e poder hèr ua gestion predictiva operacionau.

– Un Chatbot d’atencion as clients qu’aufrís responses immediates que resòlven es dobtes e milhoren era experiéncia des usatgèrs/es.

– Un sistèma de monitorizacion intelligent dera piscina de cloracion salina entà poder ajustar de manèra precisa e controtlar a temps reau es nivèus de sau e temperatura dera aigua.

Totes aguestes milhores, a mès d’èster ua apòsta peth torisme sostenible en tot ajudar a éster mès respectuosi damb eth miei ambient, permeten anticipar-se e previer possibles incidéncies en tot garantir ua major seguretat entàs trabalhadors/es e es visitaires.

En Govèrn d’Aran, contunham balhant supòrt as empreses deth territòri entà qu’invertisquen en naues tecnologies e poguen milhorar era sostenibilitat, tal e coma explique eth conselhèr d’Innovacion, Oriol Sala: “finançar projèctes innovadors des empreses d’Aran, non sonque les ajude en present a poder desvolopar naues tecnologies, senon qu’ei clau entà aquerir naui coneishements que se convertissen en futurs servicis que pòden aufrir a d’autes empreses. E aguest n’ei un clar exemple”.

Categories
Projèctes

Visita deth Director Generau dera Administracion Locau e Despoblament deth govèrn de Navarra

  • Aué, eth Director Generau dera Administracion Locau e Despoblament deth govèrn de Navarra, Jesús María Rodríguez amassa damb dues tecniques d’innovacion, mos an visitat pr’amor dera creacion deth CIT de Navarra.

Eth cap d’innovacion deth Conselh Generau d’Aran, Guillem Piris, e era tecnica d’innovacion, Clara Estrada, an explicat eth procès de creacion dera estructura, financiacion, governança, coordinacion damb d’autes entitats, seleccion de projèctes, seguiment e indicadors de HéPic, eth centre d’innovacion territoriau dera Val d’Aran, CIT Aran.

Dempús, era CEO de Pirineos Drone Aviation, Lara Iglesia a hèt ua exposicion deth pilòt de transpòrt de carga de mèns de 100 kg damb drones que finance eth Conselh Generau entath supòrt ara ramaderia, manteniment d’infrastructures de telecomunicacions e de suministraments de refugis de montanha. Autan coma, les a detalhat es grani auanci qu’a artenhut en çò que tanh ath lideratge en logistica damb drones.

Ara seguida, Dani Gavaldà e Alvaro Ariño, co-fondadors dera empresa Maladeta Studio an exposat eth sòn modèl de negòci en tot especializar-se en desvolopament de softwares en encastre dera gestion d’activitats, espòrts e experiéncies. En tot dar a conéisher tanben era Associacion d’Innovacion en montanha damb era que trabalham en ua collaboracion publico-privada.

Fin finau, Pompièrs-Emergéncies an compartit coma an anat evolucionant ena adquisicion de competéncies en tot arribar a auer era Sala de Contròtle que permet balhar un servici d’emergéncies des deth pròpri territòri damb eth coneishement des TOCS qu’agilize quinsevolh tipe d’identificacion e actuacion enes operacions deth còs de pompièrs.

Arregraïm a toti e totes peth vòste temps en tot dar a conéisher eth desvolopament dera innovacion en Aran coma airina entara diversificacion economica e era retencion deth talent.

Categories
Projèctes

Taula redona sus eth futur des productes derivadi deth ramat deth projècte Ovihuec.dat

  • Professionaus deth sector dera restauracion e era produccion, amassa damb consumidors locaus, analisen es rèptes entà crear productes carnis e làctics de qualitat ena Val d’Aran.

Aguest deluns, 31 de març, debanèc ua taula redona organizada peth CREDA  (Centre de Recèrca en Economia e Desvolopament Agroalimentari) laguens deth marc deth projècte Ovihuec.dat, damb er objectiu de definir es caracteristiques qu’aurien d’auer es futurs productes locaus derivadi deth ramat municipau de Vilamòs.

Ena session participèren restauradors e productors locaus amassa damb consumidors volontaris d’aguesti productes a on poderen compartir es sues idèes sus eth tipe de producte que les agradarie auer en territòri. Ath delà, aguesta informacion ajudarà ara equipa deth CREDA a dessenhar un futur qüestionari.

Era jornada comencèc damb ua reflexion individuau entà identificar es atributs que se considèren fonamentaus entà garantir eth succès d’un producte locau de qualitat. Es participaires distinguiren entre elements intrínsecs, coma eth gust e era aulor, e aspèctes mès extèrnes, coma eth empaquetat que poirien portar es productes. Dempús, se hec eth madeish trabalh en grops e se barrèc era session en tot hèr un petit tast de productes pirenencs derivadi ovins e caprins damb ua metuda eth comun entà compartir es opinions.

Un des tèmes que generèc mès debat siguec eth rèpte d’arténher ua bona logistica e coordinacion entre eth sector primari, es empreses productores e dera restauracion, atau coma es administracions publiques, entà distribuïr e promòir es productes locaus e assegurar qu’aguesti se poguen consumir en madeish territòri.

Arregraïr a toti es participaires d’aguesta taula redona pes sues coneishences, opinions e tempsi.

Categories
Servicis

Balanç annau d’un espaci de trabalh compartit, eth coworking de HèPic

  • Barram aguest 2024 damb excellentes donades d’afluéncia d’usatgèrs/es en nòste coworking en tot promòir eth teletrabalh collaboratiu

Ena carretèra de Gausac numèro 1 de Vielha s’ubique eth coworking de HèPic, eth centre d’innovacion territoriau deth Conselh Generau, un espaci entà poder trabalhar en remòt qu’acuelh tant a persones residentes ena Val d’Aran, coma a visitaires.

En aguestes installacions dispausam de 16 lòcs de trabalh damb escritòris compartits, conexion a internet, ua impressora, 3 sales entà hèr amassades, 1 banh e 1 office damb nevera, microondes e cafetèra. Tot premanit entà balhar un ambient d’oficina avient entà totes aqueres persones que hèn teletrabalh e an de besonh realizar video-conferéncies e auer amassades confidenciaus.

Deth coworking ençà, s’aufrissen dues modalitats d’accès: ua, de cuerta duracion entà aqueres persones qu’agen de besonh teletrabalhar pendent mens de dues setmanes, e ua auta, de longa duracion entàs persones deth viuen en Aran mès trabalhen entà ua empresa de dehòra o son persones emprenedores qu’encara non dispausen de burèu pròpri. Entà aguest darrèr perfil, i a 10 places disponibles qu’actuaument ja son cubèrtes ena sua totalitat.

Enguan, ath delà des 10 persones damb plaça fixa, auem tramitat un amàs de 68 sollicituds entà poder utilizar eth coworking de forma temporau, damb mès concentracion pendent er ostiu, Nadau e Setmana Santa.

Tal e coma afirme eth conselhèr d’Innovacion, Oriol Sala: “era creacion d’aguest endret de trabalh compartit a coma objectiu era atraccion e retencion de talent en territòri, en tot aufrir era oportunitat de desvolopar ua trajectòria professionau en airaus especializadi, sustot es restacadi as naues tecnologies, des d’un territòri de montanha coma ei era Val d’Aran.” En tot híger: “Autan coma, méter a disposicion un lòc a on se poguen generar sinergies entre professionaus de sectors disparièrs e crear naues linhes de trabalh o projèctes comuns.”

Mès a mès, deth 14 ath 27 d’octobre, eth coworking siguec eth lòc de trabalh des participaires deth projècte Catalunya Rural Hub entàs que s’abilitèc un des espacis, era aula de formacion. Aguest programa permetec a 10 persones damb intencion d’installar-se en un territòri de montanha poder hèr ua pròva pilòt en Vielha en tot descorbir es facilitats de trabalh en remòt en coworking damb bones installacions e connectivitat. Tanben, podèren conéisher es beneficis de víuer en Aran a trauès des visites a enterpreses damb base tecnologica e a un programa d’activitats culturaus e en miei naturau fòrça complet.

Tal e coma indiquen es donades, eth 70% de persones qu’utilizen eth coworking de longa estada e eth 53,3% des sollicituds d’accès temporau son hemnes, demostrant qu’en 2024 er espaci a sigut majoritariament freqüentat per hemnes.

En çò que tanh ara procedéncia, eth 70 % de visitaires de cuerta estada e eth 50% des persones damb plaça fixa an sigut dera provincia de Barcelona mostrant ua clara predominància d’usatgèrs/es d’aguesta origina. Des persones qu’assistissen asiduament ath coworking sonque dues son naishudes en Aran.

Fin finau, pendent aguesti mès de dus ans de foncionament deth coworking, ei important destacar qu’aguest servici a propiciat dinamiques professionaus fòrça positives entà totes es persones usatgères des dues modalitats e a facilitat era conciliacion entre era pasion pes espòrts de montanha e eth trabalh en tot promòir era estada e arribada de naui professionaus ath territòri.

Entà saber mès sus eth balanç d’aguest 2024 pòs liéger eth document complet Balanç annau d’un espaci de trabalh compartit, eth coworking de HèPic e se vòs saber mès sus eth coworking o tramitar ua sollicitud mos pòs contactar a trauès de:  infohepic@aran.org.

Categories
Innovacion Projèctes

Èm part dera Assamblada Generau deth projècte FlexGeo en Munich

🗻Aguesta setmana s’a celebrat era Assemblada Generau deth FlexGeo Project ena Catedra de Sistèmes Energetics (TUM -Lehrstuhl für Energiesysteme) dera Universitat Tecnica de Munich ena qu’eth cap d’innovacion de HèPic, Guillem Piris Casasnovas, amassa damb Jordi García Céspedes e Ignasi Herms presentèren detalhadament eth projècte d’usatge deth 5GDHC damb energia geotermica en Vielha (Val d’Aran).

🔝 Compartim es aspèctes mès destacadi d’aguesta assemblada:

– Visita a un mòdul ORC deth nòste sòci industriau clau Orcan Energy, damb ua presentacion practica de Andreas Schuster e Dominik Geymann

– Ua visita ath laboratòri centrat en foncionament dera pompa de calor reversibla de nauta temperatura / equipa de pròves ORC a TUM damb ua presentacion de Jannik von Zabienski

– Un talhèr interactiu sus eth marc de demodelización FlexGeo organizat per Morteza Esmaeilpour (ETH) e Nirav Patel (TUW).

👏 Arregraïm eth tracte e era excellenta organizacion d’aguesta assemblada que mos a permetut contunhar d’auançant enes coneishements entara implementacion dera energia geotèrmica coma solucion as naui rèptes territoriaus.

Categories
Projèctes

Jornada Cicle DonaTIC tà apropar a expèrtes enes TIC ara joenessa

  • Ager dimèrcles dia 20 de noveme, a auec lòc era jornada Cicle DonaTIC en tot eth Pirenèu de manèra simultània en Institut de Tremp, en Institut Joan Brudieu dera Seu d’Urgell e en Institut d’Aran en Vielha.

Es ponents an sigut Rosa Fumàs, Núria Pascual e Lara Iglesias e an combinat eth format presenciau damb eth online entà qu’er alumnat podesse conéisher es sues experiéncies e eth desvolopament des sues carrères professionaus coma hemnes en airau des naues tecnologies.

En Institut d’Aran, Lara Iglesias, CEO de Pirineos Drone Aviation SL a pogut explicar ar alumnat de bachilierat e des cicles formatius de gestion administrativa e d’Espòrts quin a sigut era sua trajectòria academica e laborau entà arribar en èster at capdeuant dera prumèra enterpresa de drones dera Val d’Aran.

Aguestes jornades s’an organizat der Área Digital de l’Alt Pirenèu i Aran ençà, des que HèPic hè part, e ei un projècte impulsat peth Departament de Politiques Digitaus – TIC Catalunya, era Fundació i2CAT e Secartys damb er objectiu de promòir es vocacions tecnologiques e apropar es referents femenines en aguesti airaus as naues generacions.

Arregraïr era organizacion e coordinacion de totes es entitats, ara direccion e professorat des tres instituts e as hemnes emprenedores per tal d’auançar en aguesta transformacion de paradigma a trauès dera innovacion damb mès preséncia femenina.

Vielha, 21 de noveme de 2024.

Categories
Emprener Innovacion

HèPic, eth Centre d’Innovacion Territoriau d’Aran (CIT) participe ena IV Trobada Nacionau en Albarracín (Teruel)

• Es dies 5 e 6 de noveme, Albarracín (Teruel) siguec er epicentre dera IV Trobada der hilat de Centres d’Innovacion Territoriau (Red CIT) ena que participèren es membres de HèPic.

Aguesta quatau trobada, siguec organizada entre era Diputación de Teruel, a traués deth CIT de Teruel, e eth Ministerio para la Transición Ecológica y Reto Demográfico (Miteco) deth govèrn centrau, qu’amassèc a ues 120 persones de tota Espanha procedentes en grana part des diuèrsi CITs entre es que se trape HèPic.

Eth President dera Diputación de Teruel, Joaquín Juste, eth director generau deth Govèrn d’Aragon, Alberto Casañal, eth Secretari Generau entath Rèpte Demografic, Paco Boya e er alcalde d’Albarracín, Daniel Ubeda inagurèren aguest eveniment qu’acuelhèc era Fundación Santa María de Albarracín en Palai d’amassades e congrèssi.

🌱⚡Es protagonistes d’aguestes jornades an sigut era innovacion e era colaboracion coma airina entà combàter era despoblacion e retier eth talent enes zònes ruraus, e es estratègies mès efectives entà arténher eth relèu generacionau des negòcis e comerci locaus.

💡 Pendent es dus dies, es associats deth CIT de Teruel presentèren projèctes fòrça inspiradors damb es qu’an trabalhat en endrets despobladi a on an creat naues oportunitats entà fixar poblacion e balhar supòrt as persones emprenedores ruraus. Es tematiques principaus entorn as debats an sigut:

  • Torisme
  • Relèu generacionau
  • Talent

Tanben auem podut auer eth luxe d’apréner de ponents expèrts, que an compartit ua vision transversau dera innovacion rurau de diuèrsi punts d’enguarda: sus eth torisme regeneratiu, era soberania alimentària e energetica, era valorizacion des productes locaus o era colaboracion damb entitats europees, en tot atier tostemp as qüestions de sostenibilitat. 🤝🌍

Ath delà, en acabar eth programa oficiau, es membres de toti es CIT d’Espanha, mos amassèrem ena taula de trabalh der hilat des CITs, ath sòn capdauant deth Secretari Generau, Paco Boya, era directora generau de politiques contra era despoblacion, Ángeles Marín e eth subdirector Generau de Politiques antidespoblacion Adrián Muelas, compartiren era naua estructura entà promòir era colaboracion entre territòris ruraus qu’a despiet d’auer particularitats disparières, compartissen fòrça rèptes. En paraules deth Secretari Generau, Paco Boya: “ei de besonh afrontar era complexitat des nòsti territòris damb projèctes qu’agen en compde era viuenda, es servicis basics, eth trabalh, era joenessa, era gent grana e er accès ara cultura”.


👏 De HèPic ençà, transmitim eth nòste arregraïment ath CIT de Teruel e ara Red CIT pera excellenta acuelhuda, tracte e logistica. Ues jornades plan fructiferes, centrades en platejar e promòir estratègies de repoblacion d’ua perspectiva realista ençà. Arregraïr tanben ara Fundación Santa María de Albarracín pera sua atencion e suenh, e peth sòn extraordinari trabalh de conservacion patrimoniau.

Vielha, 7 de noveme de 2024

Categories
Innovacion Profesionaus Projèctes

Exit de participacion en prumèr Congrès de Ciberseguretat “Armari 6”, celebrat en Aran

Eth Conselh Generau d’Aran, a trauès de Hèpic, eth Centre d’Innovacion Territoriau dera Val d’Aran, e damb eth supòrt dera Agència de Ciberseguretat de Catalunya e era Diputacion de Lleida, a organizat eth prumèr Congrès de Ciberseguretat Armari 6.

Es dies 24 e 25 d’octobre, era Sala era Audiovisuau de Vielha acuelhie era prumèra edicion deth Congrès de Ciberseguretat “Armari 6”, que s’extenèc en marc dera setmana dera ciberseguretat damb activitats prèvies ath congrés d’expèrts dirigides ara joenessa e ciutadania d’Aran, e activitats posteriores, entà aqueri assistents qu’alonguèren era sua estada enquiara dimenjada.

Er objectiu d’aguesta prumèra edicion a estat aufrir solucions efectives as rèptes actuaus que plantege era ciberseguretat, en tot convocar a expèrts des administracions publiques e deth sector privat entà compartir aprenentatges e auançar ena luta contra es amenaces cibernetiques.

Ath long des dues jornades, es especialistes ena matèria presentauen, a trauès de ponéncies e ua taula redona, es sòns coneishements, tà impulsar eth debat e escambiar experiéncies en ua prumèra edicion qu’a amassat un totau de tretze ponents e cent dètz assistents.

Er eveniment inicièc damb era benvenguda institucionau per part de Juan Antonio Serrano, alcalde de Vielha e Mijaran , Agustí Jiménez, vicepresident dera Diputació de Lleida e deputat der airau de naues tecnologies, Paco Boya, secretari generau entath Rèpte Demografic, qui expliquèc era origina istorica der armari des sies claus que da nòm ath congrès, e era intervencion dera sindica d’Aran, Maria Vergés qu’afirmèc: “Qu’aguest congrès vò democratizar es oportunitats des territòris de montanha en çò que tanh as naues tecnologies e era innovacion”, e higie que: “volem demostrar qu’èm capables de projectar-mos ar exterior en tot organizar eveniments d’aguestes carcteristiques sus ua problematica fòrça importanta coma era ciberseguretat qu’afecte tant as institucions coma as enterpreses e ara ciutadania”.

Es ponéncies s’encetèren damb er expèrt en ciberseguretat dera enterpresa Telefonia, Alex Guasch, que restaquèc era automatizacion deth Centre d’Operacions de Seguretat (SOC) damb diuèrsi episòdis istorics relevanti en tot hèr un simil d’aguesti procèssi. E entà barrar era prumèra jornada, descorbirem dera man de Jordi Garcia Castillón, CEO de CyberTECCH coma era ciberseguretat s’a desvolopat ena naua era dera intelligéncia artificiau entot remercar era importància dera conscienciacion sus aguest nau paradigma.

Londeman, daurirem era dusau jornada deth congrès parlant des tendéncies actuaus qu’estant redefinint era ciberseguretat dera man deth gran expèrt de l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya, cap dera unitat de donades, Santi Romeu.

Ara seguida, era CEO d’OptimumTIC, Rosa Ortuño parlèc deth marc de seguretat qu’an de complir es administracions publiques e totes aqueres enterpreses que les presten servicis tecnologics e era implementacion e compliment der Esquèma Nacionau de Seguretat (ENS).


Ena madeisha linha, era directora de certificacions dera Agència de Ciberseguretat de Catalunya, Helena Rodríguez hèc ua aproximacion practica sus es principis e requesits des sistèmes d’informacion dera administracion publica ena implantacion der ENS.

Dempús d’ua breu pausa, auec lòc era taula redona jos eth titol: Diferenti enfocaments entà un madeish objectiu: protegir era nòsta organizacion, moderada per Ramón Arnó, CEO de La Familia Digital  que geric un interessant e fructifer debat entre expèrts d’airaus fòrça disparièrs. Damb sies participaires, per part dera administracion publica ençà, Iván Betrán, director deth departament de Naues Tecnologies dera Diputació de Lleida. Der airau privat, damb era participacion d’ua grana empresa, Repsol, a trauès deth sòn director de Ciberseguretat e Risc tecnologic, Javier García Quintela. Amassa damb dues empreses mejanes, Vunkers damb eth sòn CEO, Albert Mas e  er especialista en ciberseguretat deth Grupo SIRT, Albert Gris. Toti eri damb empreses deth territòri damb base tecnologica, Baqueira Beret damb era participacion deth sòn CIO José Luis Solé e d’Eisharc Jaquet, CEO d’Arantec.  


Eth debat se centrèc en dues qüestions: coma cada expèrt a dessenhat ena sua organizacion tot çò qu’afècte era ciberseguretat e quini son es tres majors rèptes restacadi damb era ciberseguretat, en tot compartir punts d’enguarda.

Ara seguida, Joana Marí, delegada de proteccion de donades e responsable de projèctes estrategics ena Autoritat Catalana de Protecció de Dades dera Generalitat, hèc ua introduccion ath reglament 2016/679 e expliquèc eth marc legau des incidents de ciberseguretat.


Era intelligéncia artificiau tornèc a èster protagonista damb era ponéncia de David Company, enginhaire en investigacion e desvolopament en ciberseguretat ena Fundació i2cat qu’expliquèc coma aguesta intelligéncia servís tant as ciberatacans coma as ciberdefensors.

Ath delà, d’una manèra fòrça ben estructurada e practica, Raül Roca, CEO de Grail Cyber Tech narrèc era gestion, analisi e responsa d’un ciberatac en un hotel fictici entà avalorar eth plan de responsa, patrons e leçons aprenudes.


Eth congrés finalizèc damb eth cap de conscienciacion e investigacion de ESET, Josep Albors que descriuèc damb gran claredat es tecniques qu’utilizen es delinqüents: coma ataquen, que hèn un còp entren en sistèma, quin ei eth sòn objectiu e es conseqüéncies entara enterpresa, entà passar a establir es possibles solucions a aplicar.


Fin finau, era clausura der eveniment siguec realizada pes caps d’innovacion deth Conselh Generau d’Aran: Guillem Piris e Sergio López, e entà barrar er acte, eth conselhèr d’Innovacion, Oriol Sala, dèc es arregraïments as ponents, ara organizacion e as assistents.

Un còp acabat eth programa oficiau deth congrès, s’an hèt activitats pendent era dimenjada damb era presentacion deth projècte innovador GUARDA+ damb tecnologia de realitat aumentada e visites tà diuèrsi endrets emblematics dera Val d’Aran coma era Artiga de Lin.

Vielha, 28 d’octobre de 2024

Categories
Emprener Innovacion Profesionaus Projèctes

Arriben es professionaus digitaus deth ‘Catalunya Rural Hub’ 2024 entara Val d’Aran

  • Deluns s’encetaue era prumèra edicion que se celèbre en Aran damb 10 professionaus digitaus que trabalharàn en remòt en coworking de HèPic, eth hub d’innovacion deth Conselh Generau e interactuaràn damb eth teishut economic e sociau d’Aran.

Deluns, era sindica d’Aran, Maria Vergés, e eth conselhèr d’Innovacion, Oriol Sala, presentèren ena sedença deth govèrn aranés era naua edicion deth ‘Catalunya Rural Hub’, que consistís en atrèir professionaus der entorn digitau tàs zònes ruraus damb er objectiu d’afavorir er arraïtzament  deth talent, combàter eth despoblament e promòir eth teishut productiu e comerciau dera naua economia digitau enes territòris de montanha.

Eth perfil d’aguesti dètz nauvenguts digitaus ei fòrça tecnic, era majoria d’eri son engenhaires especializadi en dades, ciberseguretat, intelligéncia artificiau e neurosciéncia. E en çò que tanh ara provenença, n’i a sèt que vien dera província de Barcelona, tres dera de Tarragona e ua persona dera província de Girona. Gràcies ara nauta demanda de sollicituds d’aguest projècte, s’auec de hèr ua seleccion des candidatures damb critèris de diversitat sectoriau.

Segons era sindica d’Aran, Maria Vergés: “s’a daurit ua naua pòrta d’oportunitats entàs territòris de montanha gràcies ara possibilitat deth format de teletrebalh implantat en fòrça enterpreses, e eth Catalunya Rural Hub represente ua excellenta experiéncia entà toti aqueri qu’an era volontat de desplaçar-se tath mon rurau entà continuar era sua carrèra professionau”.

Pendent dues setmanes, enquiath 27 d’octobre, aguesti trabalhadors e trabalhadores poiràn hèr ua pròva pilòt de coma ei víuer e trabalhar en Aran en tot complir damb era sua jornada laborau en remòt des deth coworking de HèPic, a on s’a abilitat un espaci entada eri en convivéncia damb es professionaus deth coworking de longa estada.

E tàs tardes e es dimenjades, s’an organizat nombroses activitats opcionaus entà que poguen conéisher es rèptes des enterpreses damb basa tecnologica d’Aran, e tanben gaudir des nòsti paisatges e descorbir era nòsta cultura pròpria. Un programa fòrça complet damb er objectiu de qu’es participants deth projècte poguen experimentar era qualitat de vida qu’aufrissen es territòris de montanha.

En paraules d’Oriol Sala, conselhèr d’Innovacion: “era nòsta intencion damb aguest projècte ei, ath delà d’arténher que quauqu’uns des participants s’establisquen en territòri e desvolòpen eth sòn projècte empresariau en Aran, ei crear sinèrgies e ampliar coneishement en airaus tecnologics e dera innovacion damb es enterpreses deth territòri”.

Vielha, 17 d’octobre 2024