Author: c.estrada

• Era empresa aranesa Pirineos Drone Aviation, damb eth supòrt deth Conselh Generau, er IDAPA e laguens dera estratègia des Airaus Digitaus dera Generalitat, començarà a hèr vòls damb dròns de carga pesada d’entre 25 e 300 kg entà aufrir solucions de logistica.

Aguesta setmana, ena sedença deth Govèrn d’Aran, començaue era dusau fasa deth projècte ARCHYTAS, que vò milhorar era logistica enes zònes de montanha damb dròns de carga, concrètament, entara distribucion de mercaderies en localizacions de montanha remòtes e balhar servicis en sectors com: era ramaderia, es refugis de montanha e eth manteniment des hilats de telecomunicacions, entre d’auti.

Aguesta iniciativa pionèra a estat impulsada peth centre d’innovacion territoriau deth Conselh Generau, HèPic, qu’ei eth lidèr der Airau Digitau Aran, e que forme part dera estratègia des Airaus Digitaus dera Generalitat. Tanben compde damb eth supòrt dera Fundació i2CAT e deth Mobile World Capital, e a coma objectiu fomentar er usatge des tecnologies digitaus auançades entara transformacion de tot eth territòri.

Er objectiu d’aguesta dusau fasa ei era realizacion de 100 operacions laguens des limits de risc operacionau SAIL II entara estandardizacion des operacions damb naui dròns com eth DJI Flycart100, d’enquia 100 kg. Pendent es pròves analisarà era viabilitat de servicis de transpòrt de carga entà poder obtier es autorizacions d’operacions ad-hoc damb AESA (Agència estatau de seguretat aeriana) segontes era metodologia SORA.

Dempús d’estudiar es diuèrsi factors qu’afècten ara aviacion, Pirineos Drone a determinat 6 rotes en Aran entara realizacion d’aguestes operacions de transpòrt damb objectius desparièrs: Varradòs-Alt Àneu, Tuc Dossau, Estanh Garrabea, Bassa d’Arres, Artiga de Lin, Porcingles e es entorns de Garòs.

Damb aguestes operacions, aguest projècte vò redusir es temps de liurament, es còsti operatius e es emissions respècte de d’auti mejans de transpòrt convencionaus, e tanben proporcionar un servici segur, fidable e recurrent, damb un seguiment a temps reau e un contròtle precís des liuraments.

Com a comentat eth conselhèr d’Innovacion, Oriol Sala: “Ath delà de finançar aguestes pròves pilòt, er avantatge d’èster part deth hilat d’innovacion des Airaus Digitaus permet qu’es milhors expèrtes en dròns, coma Cristina Ramos, dera Fundació i2CAT, poguen dar assessorament a Pirineos Drone e hèr un seguiment tecnic, e demostrar es beneficis dera aliança entre era administracion e es empreses deth territòri”.

Tanben cau remercar qu’ARCHYTAS ei eth prumèr projècte dera aplicacion deth nau concèpte de Mobilitat Aeriana Urbana (UAM), basat ena sostenibilitat e es sistèmes non tripuladi. En aguest sens, es zònes ruraus an un gran potenciau pera baisha densitat de populacion, mès cau superar rèptes coma era orografia e era manca de connectivitat, que s’estudiaràn damb detalh en aguest pilòt.

Aquest projècte pilot ei finançat gràcies ath conveni damb eth Ministeri entara Transicion Ecologica e eth Rèpte Demografic deth Gobierno de España.

Vielha, 20 de seteme de 2025

• Eth projècte apòste per ua ramaderia extensiva innovadora e comprometuda damb eth territòri, era biodiversitat e eth cambiament generacionau.

Vilamòs, a estat er scenari, pendent dus dies, der acte centrau deth projècte Ovihuec.dat, ua iniciativa compartida entre institucions publiques, centres de recèrca e administracions locaus que vò dar a conéisher era viabilitat d’un nau modèl de ramaderia extensiva damb basa scientifica e territoriau. Eth projècte vò contribuïr ara gestion sostenibla des espacis dubèrti, era prevencion d’incendis, era produccion d’aliments de qualitat e era revitalizacion economica e sociau des zònes de montanha.

Diuendres 18, era jornada tecnica amassaue expèrts, representants institucionaus e deth mon locau entà hèr un balanç deth prumèr an d’activitat deth projècte. Se compartiren es prumères dades obtengudes a compdar deth seguiment deth ramat public de petits romiaires, qu’incorpòre tecnologia de geolocalizacion, sensors ambientaus e protocòls experimentaus entà estudiar er impacte dera silvopastura.

Dissabte 19, era jornada hestiua daurie es pòrtes ara ciutadanetat damb talhèrs infantius, visites guidades, tastets de productes locaus, musica en viu e ua visita teatralizada qu’a permetut descorbir eth projècte d’una manèra ludica e participativa. Es actes an renforçat era implicacion dera comunautat e an metut en valor eth impacte locau d’Ovihuec.dat ena Val d’Aran.

Tath conselhèr de Gestion Ambientau e Transicion Energetica e d’Innovacion e baile de Vilamòs, Oriol Sala: “Es jornades e era hèsta d’Ovihuec a Vilamòs son un referent entà parlar sus era importància dera ramaderia extensiva en territòri”. “Auem d’èster proactius en projèctes d’aquest estil e atau afavorir ua mès bona biodiversitat. Ovihuec a d’èster eth pilòt que permete auer mès ramats enes pòbles a on eth bestiar a desapareishut”.

Segontes era sindica d’Aran, Maria Vergés: “Aguestes jornades en torn deth projècte OVIHUEC.DAT vòlen dar a conéisher tot eth desvolopament scientific darrèr deth ramat e an era finalitat d’arribar ara diversificacion dera nòsta economia per mejan de potenciar era agricultura e eth profit des sòus derivats”. E hig: “Ei necessari informar de manèra interactiva e inclusiva as aranesi e araneses des projèctes que se desvolòpen en territòri, a on conviuen realitats diferents: era agricòla, era ramadèra, era economica, era sociau e era toristica.”

Un ramat ath servici dera innovacion e eth paisatge

Eth projècte combine coneishement scientific, tecnologia digitau e sabers locaus entà desvolopar un modèl de gestion forestau e ramadèr compatible e sostenible. Durant aquest prumèr an s’a consolidat eth maneg deth ramat, s’a desplegat tecnologia de seguiment (colièrs de geolocalizacion e barratges virtuaus), e s’an iniciat estudis sus sòl, vegetacion e impacte economic. Tanben se trabalhe entà hèr era ramaderia extensiva mès compatibla damb era vida personau e professionau des joeni, en tot dignificar era figura deth pastor/a e promoiguent eth cambiament generacionau.

Ua collaboracion entre sciéncia e territòri

Eth projècte Ovihuec.dat a estat impulsat per Ajuntament de Vilamòs, eth Conselh Generau d’Aran, er IRTA, damb era collaboracion deth Centre de Sciencia e Tecnologia Forestau de Catalonha (CTFC), eth Centre de Recèrca en Economia e Desvolopament Agroalimentari (CREDA-UPC-IRTA) e eth Centre Tecnologic dera Informacion e era Comunicacion (CTIC). Totes es entitats participen coma sòcis deth projècte.

Projècte finançat damb hons europèus

Ovihuec.dat a estat finançat pera Fundación Biodiversidad, deth Ministèri  entara Transicion Ecologica e eth Rèpte Demografic, en encastre deth Plan de Recuperacion, Transformacion e Resiliéncia (PRTR), finançat pera Union Europèa – NextGenerationEU.

Vielha, 19 de juhnsèga 2025

• Dimèrcles se presentèc ena sedença deth Conselh Generau aguest projècte qu’a coma objectiu promòir eth torisme sostenible e intelligent aplicant es naues tecnologies d’Arantec enes installacions deth Camping Verneda.

A compdar de hereuèr de 2025, eth camping Verneda plaçat en Pònt d’Arròs, a implementat un sistèma integrau de sensors que monitorizen a temps reau eth consum energetic en zònes comunes, bungalows e servicis complementaris, en tot perméter optimizar toti es recorsi e redusir era peada de carboni des sues installacions.

Era empresa d’engenharia aranesa Arantec a estat era responsabla tecnica d’aguest ambiciós plan damb era installacion de: sensors energetics, era infrastructura digitau de besonh e era analisi de donades mieiambientaus e meteorologiques. Fòrça d’aguesti coneishements les an desvolopat enes diuèrsi projèctes pilòts finançats a trauès deth Centre d’Innovacion Territoriau deth Conselh Generau d’Aran, HèPic.

Aguest projècte tanben compde damb era subvencion deth Plan de Recuperación, Transformación y Resiliencia del Gobierno de España entà suenhar eth miei ambient en tot hèr usatge dera innovacion. Tau e com a comentat eth CEO d’Arantec, Eisharc Jaquet: “aguest projècte represente ua hita ena transformacion digitau deth sector des campings. Ua gestion basada en donades, eficiéncia energetica e sostenibilitat.”

Es principaus tecnologies auançades que s’an installat an estat:

– Era optimizacion des recorsi idrics entà controtlar e gestionar eth consum d’aigua

– Ua estacion meteorologica pròpria entà auançar-se as condicions climatiques e garantir era seguretat e confòrt des visitaires deth camping.

– Un besonh digitau damb eth que s’a replicat virtuaument tot eth camping entà monitorizar, simular e poder hèr ua gestion predictiva operacionau.

– Un Chatbot d’atencion as clients qu’aufrís responses immediates que resòlven es dobtes e milhoren era experiéncia des usatgèrs/es.

– Un sistèma de monitorizacion intelligent dera piscina de cloracion salina entà poder ajustar de manèra precisa e controtlar a temps reau es nivèus de sau e temperatura dera aigua.

Totes aguestes milhores, a mès d’èster ua apòsta peth torisme sostenible en tot ajudar a éster mès respectuosi damb eth miei ambient, permeten anticipar-se e previer possibles incidéncies en tot garantir ua major seguretat entàs trabalhadors/es e es visitaires.

En Govèrn d’Aran, contunham balhant supòrt as empreses deth territòri entà qu’invertisquen en naues tecnologies e poguen milhorar era sostenibilitat, tal e coma explique eth conselhèr d’Innovacion, Oriol Sala: “finançar projèctes innovadors des empreses d’Aran, non sonque les ajude en present a poder desvolopar naues tecnologies, senon qu’ei clau entà aquerir naui coneishements que se convertissen en futurs servicis que pòden aufrir a d’autes empreses. E aguest n’ei un clar exemple”.

• Aué, eth Director Generau dera Administracion Locau e Despoblament deth govèrn de Navarra, Jesús María Rodríguez amassa damb dues tecniques d’innovacion, mos an visitat pr’amor dera creacion deth CIT de Navarra.

Eth cap d’innovacion deth Conselh Generau d’Aran, Guillem Piris, e era tecnica d’innovacion, Clara Estrada, an explicat eth procès de creacion dera estructura, financiacion, governança, coordinacion damb d’autes entitats, seleccion de projèctes, seguiment e indicadors de HéPic, eth centre d’innovacion territoriau dera Val d’Aran, CIT Aran.

Dempús, era CEO de Pirineos Drone Aviation, Lara Iglesia a hèt ua exposicion deth pilòt de transpòrt de carga de mèns de 100 kg damb drones que finance eth Conselh Generau entath supòrt ara ramaderia, manteniment d’infrastructures de telecomunicacions e de suministraments de refugis de montanha. Autan coma, les a detalhat es grani auanci qu’a artenhut en çò que tanh ath lideratge en logistica damb drones.

Ara seguida, Dani Gavaldà e Alvaro Ariño, co-fondadors dera empresa Maladeta Studio an exposat eth sòn modèl de negòci en tot especializar-se en desvolopament de softwares en encastre dera gestion d’activitats, espòrts e experiéncies. En tot dar a conéisher tanben era Associacion d’Innovacion en montanha damb era que trabalham en ua collaboracion publico-privada.

Fin finau, Pompièrs-Emergéncies an compartit coma an anat evolucionant ena adquisicion de competéncies en tot arribar a auer era Sala de Contròtle que permet balhar un servici d’emergéncies des deth pròpri territòri damb eth coneishement des TOCS qu’agilize quinsevolh tipe d’identificacion e actuacion enes operacions deth còs de pompièrs.

Arregraïm a toti e totes peth vòste temps en tot dar a conéisher eth desvolopament dera innovacion en Aran coma airina entara diversificacion economica e era retencion deth talent.

• Professionaus deth sector dera restauracion e era produccion, amassa damb consumidors locaus, analisen es rèptes entà crear productes carnis e làctics de qualitat ena Val d’Aran.

Aguest deluns, 31 de març, debanèc ua taula redona organizada peth CREDA  (Centre de Recèrca en Economia e Desvolopament Agroalimentari) laguens deth marc deth projècte Ovihuec.dat, damb er objectiu de definir es caracteristiques qu’aurien d’auer es futurs productes locaus derivadi deth ramat municipau de Vilamòs.

Ena session participèren restauradors e productors locaus amassa damb consumidors volontaris d’aguesti productes a on poderen compartir es sues idèes sus eth tipe de producte que les agradarie auer en territòri. Ath delà, aguesta informacion ajudarà ara equipa deth CREDA a dessenhar un futur qüestionari.

Era jornada comencèc damb ua reflexion individuau entà identificar es atributs que se considèren fonamentaus entà garantir eth succès d’un producte locau de qualitat. Es participaires distinguiren entre elements intrínsecs, coma eth gust e era aulor, e aspèctes mès extèrnes, coma eth empaquetat que poirien portar es productes. Dempús, se hec eth madeish trabalh en grops e se barrèc era session en tot hèr un petit tast de productes pirenencs derivadi ovins e caprins damb ua metuda eth comun entà compartir es opinions.

Un des tèmes que generèc mès debat siguec eth rèpte d’arténher ua bona logistica e coordinacion entre eth sector primari, es empreses productores e dera restauracion, atau coma es administracions publiques, entà distribuïr e promòir es productes locaus e assegurar qu’aguesti se poguen consumir en madeish territòri.

Arregraïr a toti es participaires d’aguesta taula redona pes sues coneishences, opinions e tempsi.

• Ager dimèrcles dia 20 de noveme, a auec lòc era jornada Cicle DonaTIC en tot eth Pirenèu de manèra simultània en Institut de Tremp, en Institut Joan Brudieu dera Seu d’Urgell e en Institut d’Aran en Vielha.

Es ponents an sigut Rosa Fumàs, Núria Pascual e Lara Iglesias e an combinat eth format presenciau damb eth online entà qu’er alumnat podesse conéisher es sues experiéncies e eth desvolopament des sues carrères professionaus coma hemnes en airau des naues tecnologies.

En Institut d’Aran, Lara Iglesias, CEO de Pirineos Drone Aviation SL a pogut explicar ar alumnat de bachilierat e des cicles formatius de gestion administrativa e d’Espòrts quin a sigut era sua trajectòria academica e laborau entà arribar en èster at capdeuant dera prumèra enterpresa de drones dera Val d’Aran.

Aguestes jornades s’an organizat der Área Digital de l’Alt Pirenèu i Aran ençà, des que HèPic hè part, e ei un projècte impulsat peth Departament de Politiques Digitaus – TIC Catalunya, era Fundació i2CAT e Secartys damb er objectiu de promòir es vocacions tecnologiques e apropar es referents femenines en aguesti airaus as naues generacions.

Arregraïr era organizacion e coordinacion de totes es entitats, ara direccion e professorat des tres instituts e as hemnes emprenedores per tal d’auançar en aguesta transformacion de paradigma a trauès dera innovacion damb mès preséncia femenina.

Vielha, 21 de noveme de 2024.