Category: Innovacion

Eth Conselh Generau d’Aran, a trauès de Hèpic, eth Centre d’Innovacion Territoriau dera Val d’Aran, e damb eth supòrt dera Agència de Ciberseguretat de Catalunya e era Diputacion de Lleida, a organizat eth prumèr Congrès de Ciberseguretat Armari 6.

Es dies 24 e 25 d’octobre, era Sala era Audiovisuau de Vielha acuelhie era prumèra edicion deth Congrès de Ciberseguretat “Armari 6”, que s’extenèc en marc dera setmana dera ciberseguretat damb activitats prèvies ath congrés d’expèrts dirigides ara joenessa e ciutadania d’Aran, e activitats posteriores, entà aqueri assistents qu’alonguèren era sua estada enquiara dimenjada.

Er objectiu d’aguesta prumèra edicion a estat aufrir solucions efectives as rèptes actuaus que plantege era ciberseguretat, en tot convocar a expèrts des administracions publiques e deth sector privat entà compartir aprenentatges e auançar ena luta contra es amenaces cibernetiques.

Ath long des dues jornades, es especialistes ena matèria presentauen, a trauès de ponéncies e ua taula redona, es sòns coneishements, tà impulsar eth debat e escambiar experiéncies en ua prumèra edicion qu’a amassat un totau de tretze ponents e cent dètz assistents.

Er eveniment inicièc damb era benvenguda institucionau per part de Juan Antonio Serrano, alcalde de Vielha e Mijaran , Agustí Jiménez, vicepresident dera Diputació de Lleida e deputat der airau de naues tecnologies, Paco Boya, secretari generau entath Rèpte Demografic, qui expliquèc era origina istorica der armari des sies claus que da nòm ath congrès, e era intervencion dera sindica d’Aran, Maria Vergés qu’afirmèc: “Qu’aguest congrès vò democratizar es oportunitats des territòris de montanha en çò que tanh as naues tecnologies e era innovacion”, e higie que: “volem demostrar qu’èm capables de projectar-mos ar exterior en tot organizar eveniments d’aguestes carcteristiques sus ua problematica fòrça importanta coma era ciberseguretat qu’afecte tant as institucions coma as enterpreses e ara ciutadania”.

Es ponéncies s’encetèren damb er expèrt en ciberseguretat dera enterpresa Telefonia, Alex Guasch, que restaquèc era automatizacion deth Centre d’Operacions de Seguretat (SOC) damb diuèrsi episòdis istorics relevanti en tot hèr un simil d’aguesti procèssi. E entà barrar era prumèra jornada, descorbirem dera man de Jordi Garcia Castillón, CEO de CyberTECCH coma era ciberseguretat s’a desvolopat ena naua era dera intelligéncia artificiau entot remercar era importància dera conscienciacion sus aguest nau paradigma.

Londeman, daurirem era dusau jornada deth congrès parlant des tendéncies actuaus qu’estant redefinint era ciberseguretat dera man deth gran expèrt de l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya, cap dera unitat de donades, Santi Romeu.

Ara seguida, era CEO d’OptimumTIC, Rosa Ortuño parlèc deth marc de seguretat qu’an de complir es administracions publiques e totes aqueres enterpreses que les presten servicis tecnologics e era implementacion e compliment der Esquèma Nacionau de Seguretat (ENS).

Ena madeisha linha, era directora de certificacions dera Agència de Ciberseguretat de Catalunya, Helena Rodríguez hèc ua aproximacion practica sus es principis e requesits des sistèmes d’informacion dera administracion publica ena implantacion der ENS.

Dempús d’ua breu pausa, auec lòc era taula redona jos eth titol: Diferenti enfocaments entà un madeish objectiu: protegir era nòsta organizacion, moderada per Ramón Arnó, CEO de La Familia Digital  que geric un interessant e fructifer debat entre expèrts d’airaus fòrça disparièrs. Damb sies participaires, per part dera administracion publica ençà, Iván Betrán, director deth departament de Naues Tecnologies dera Diputació de Lleida. Der airau privat, damb era participacion d’ua grana empresa, Repsol, a trauès deth sòn director de Ciberseguretat e Risc tecnologic, Javier García Quintela. Amassa damb dues empreses mejanes, Vunkers damb eth sòn CEO, Albert Mas e  er especialista en ciberseguretat deth Grupo SIRT, Albert Gris. Toti eri damb empreses deth territòri damb base tecnologica, Baqueira Beret damb era participacion deth sòn CIO José Luis Solé e d’Eisharc Jaquet, CEO d’Arantec.  

Eth debat se centrèc en dues qüestions: coma cada expèrt a dessenhat ena sua organizacion tot çò qu’afècte era ciberseguretat e quini son es tres majors rèptes restacadi damb era ciberseguretat, en tot compartir punts d’enguarda.

Ara seguida, Joana Marí, delegada de proteccion de donades e responsable de projèctes estrategics ena Autoritat Catalana de Protecció de Dades dera Generalitat, hèc ua introduccion ath reglament 2016/679 e expliquèc eth marc legau des incidents de ciberseguretat.

Era intelligéncia artificiau tornèc a èster protagonista damb era ponéncia de David Company, enginhaire en investigacion e desvolopament en ciberseguretat ena Fundació i2cat qu’expliquèc coma aguesta intelligéncia servís tant as ciberatacans coma as ciberdefensors.

Ath delà, d’una manèra fòrça ben estructurada e practica, Raül Roca, CEO de Grail Cyber Tech narrèc era gestion, analisi e responsa d’un ciberatac en un hotel fictici entà avalorar eth plan de responsa, patrons e leçons aprenudes.

Eth congrés finalizèc damb eth cap de conscienciacion e investigacion de ESET, Josep Albors que descriuèc damb gran claredat es tecniques qu’utilizen es delinqüents: coma ataquen, que hèn un còp entren en sistèma, quin ei eth sòn objectiu e es conseqüéncies entara enterpresa, entà passar a establir es possibles solucions a aplicar.

Fin finau, era clausura der eveniment siguec realizada pes caps d’innovacion deth Conselh Generau d’Aran: Guillem Piris e Sergio López, e entà barrar er acte, eth conselhèr d’Innovacion, Oriol Sala, dèc es arregraïments as ponents, ara organizacion e as assistents.

Un còp acabat eth programa oficiau deth congrès, s’an hèt activitats pendent era dimenjada damb era presentacion deth projècte innovador GUARDA+ damb tecnologia de realitat aumentada e visites tà diuèrsi endrets emblematics dera Val d’Aran coma era Artiga de Lin.

Vielha, 28 d’octobre de 2024