Facebook Instagram Linkedin
EYH PROJECTE

Ovihuec.dat ei un projècte pilòt innovador qu’a coma intencion transformar era gestion des païsatges a trauès dera creacion d’un ramat ovin e caprin de titolaritat publica en Vilamòs (Val d’Aran) integrant ramaderia, tecnologia e sostenibilitat entà enfrentar eth risc d’incendis e estudiar er impacte dera ramaderia extensiva en ecosistèma.

Era Val d’Aran, atau coma tantes d’autes vals de montanha, a experimentat ua drastica disminucion dera activitat agricòla e pagesa pr’amor der increment deth sector toristic e des rèptes associadi ara activitat com: es longues jornades, era exigéncia fisica, era tramitacion burocratica e era escassa disponibilitat de temps liure, a provocat que cada dia mens joeni òpten per non dedicar-se ad aguesta labor.

Coma resultat, s’a produsit ua intensa modificacion deth païsatge en tot dar lòc ara substitucion des peishèus des ramats per excès de massa arbòria, qu’origine:

  • Pèrta de biodiversitat

  • Omogeneïtzacion deth païsatge

  • Acumulacion de combustible vegetau

  • Increment deth risc de grani incendis

Deuant aguesta situacion, HèPic del Conselh Generau i el Ajuntament de Vilamòs, impulsèrem eth projècte OVIHUEC.DAT damb eth supòrt de quate centres tecnologics e scientifics: IRTA, CREDA, CTFC i CTIC e eth finançament dera Fondacion Biodiversitat e eth Ministèri de Transicion Ecologica e Rèpte Demografic (MITECO) entà:

Recuperar es peishèus
Redusir eth perilh de propagacion d’incendis

Incorporar tecnologies de gestion des ramats entà facilitar eth dia a dia des pastors/as.

Profitar es recorsi en tot da valor as productes derivadi des animaus, principauments era carn e es productes làctics, entà impulsar era economia locau.

Estudiar es donades scientifiques entà analisar es beneficis dera ramaderia extensiva en entorn.

Desvolòpe un modèl que sigue reproduïble en zònes damb problematiques similares.

Jornada tècnica:
DESCARGA ETH PROGRAMA

MAITIN-VILAMÒS

Ubicacion: Sala sociau de Vilamòs, Vau d’Aran

  • 9:00 h – Benvenguda Institucionau.
  • 9:15 h – “Gestion des vegades a Somiedo”, Belarmino Fernández, baile de Somiedo.
  • 9:50 h – “Traspassi familhaus”, Laia Batalla e María Díaz, Escòla de Pastors e Pastores de Catalonha.
  • 10:20 h – “Era experiéncia des espacis TÈST”, Marta Urtasun de Dinamiza Zunbelth
  • 10:50 h – Coffee break
  • 11:20 h – Taula Redona: “Les escorres de pastors coma estruments de relèu generacional”, representants des escòles catalanes, aragoneses e basques.
  • 12:20 h – “Usatge tecnologic deth contraròtle de vegades de nauta montanha”, Roger Vidal, investigador deth IRTA e Guillem Piris, cap d’innovacion deth Conselh Generatz d’Aran.
  • 12:50 h – “Manèg adaptatiu des vegades: innovacion e tradicion deuant deth cambiament climatic”, Pati Jiménez, Fondacion Entretantos.
  • 13:30 h – Minjar de networking.
  • 15:00 h – Visite ara vegada, era granja e es entorns.
  • 15:45 h – Visite guidada ath Ecomusèu Çò de Joanquichet.

TARDE – VIELHA

Ubicacion: Ère Audiovisuau de Vielha, Vau d’Aran

  • 17:00 h – Recepcion a Ère Audiovisuau de Vielha.
  • 17:15 h – “OVIHUEC.DAT E eth benestar en extensiu”, Antoni Dalmau, investigador deth IRTA.
  • 17:30 h – “Vegades #que arriben en consumidor damb valor ahijuda”, Gerardo Baguena, Fondacion entara conservacion deth Trencalòs.
  • 18:00 h – Taula redona e presentacion deth libre “Ua naua economia entath llogaret deth sègle XXI” de Jaime Izquierdo, damb Paco Boya, secretari generau entath rèpte demografic; María Vergés, sindica d’Aran; Sergi Méndez, president d’ARCA; e Belarmino Fernández, president de READER.
  • 18:45 h – « Era ramaderia extensiva e es sòns beneficis ambientaus ena biodiversitat e eth contraròtle d’incendis”, Esther Martínez e Renata Martins, investigadores dera IRTA.
  • 19:15h – Pausa cafè
  • 19:30 h – “Coma crear naui productes lactis”, Marta Garrón, investigadora dera IRTA.
  • 20:00 h – “Co-creacion d’un distintiu comerciau”, Luis Guerrero, investigador deth IRTA.
  • 20:30 h – Projeccion deth documentau: “Un pòble sense vegada, ei un pòble mòrt” (30 min) Cinefórum. Comentaris deth documentau, Toni Dalmau.
Inscríu-te ara Jornada técnica

Data límit de inscripcións: 04.07.2025

Hesta OVIHUEC

Dissabte, 19 de junhsega de 2025 – VILAMÒS

9:30 h –Benvinguda e exibicion de gosset pastor en prat dera honada.

10:30 h – Show Cooking de la Chef Ada Parellada deth restaurant Semproniana en Carrèr Campasèra.

12:00 h –ACTIVITATS SIMULTÀNIES (màx. 25 persones)

  • Talhèr de parpalhòles – punt de trobat Ajuntament de Vilamòs

  • Talhèr de tèisher damb lan – Carrèr Campasèra

  • Tast de hormatges a cègues – Sala sociau

  • Talhèr de jòcs infantils de husta – Plaça dera hònt

13:00 h – ACTIVITATS SIMULTÀNIES (màx. 25 persones)

  • Talhèr de parpalhòles – punt de trobat Ajuntament de Vilamòs

  • Talhèr de tèisher damb lan – Carrèr Campasèra

  • Tast de hormatges a cègues – Sala sociau

  • Talhèr de jòcs infantils de husta – Plaça dera hònt

14 h – Minjar popular de corder – aportación de 10 € e 5 € de 3 a 12 ans – Pagament en efectivu

15:30 h –TALHÈRS SIMULTANIS (màx. 25 persones)

  • Talhèr de ceramica – Sala sociau

  • Talhèr de hades de lan – Carrèr Campasèra

  • Gyncana infantil de biodiversitat – Plaza dera hònt

  • Visite ara vegada e explicacion collarets GPS – Ajuntament de Vilamòs

16.30 h – Balhs tradicionaus aranesi – Corbilhoèrs des en Carrèr Campasèra

17:00 h –TALHERS SIMULTANIS (màx. 25 persones)

  • Talhèr de ceramica – Sala sociau

  • Talhèr de hades de lan – Carrèr Campasèra

  • Gimcana infantil de biodiversitat – Plaça dera hònt

  • Visite ara vegada e explicacion collarets GPS – Ajuntament de Vilamòs

18 h – ACTIVITATS SIMULTÀNIES (màx. 25 persones)

  • Talhèr d’elaboracion de hormatges e iogurts mestieraus – Carrèr Campasèra

  • Visite teatralitzada ath Ecomusèu Çò de Joanchiquet

19 h – ACTIVITATS SIMULTÀNIES (màx. 25 persones)

  • Talhèr d’elaboracion de hormatges e iogurts mestieraus – Carrèr Campasèra

  • Visite teatralitzada ath Ecomusèu Çò de Joanchiquet

20 h – CONCÈRT DE MUSICA ARANESA Grup Sarabat en Carrèr Campasèra

21:30 h – Sopar popular ena carpa – aportacion de 20 €/persona

23:00 h – Bingo musicau ena carpa

00:00 h – 3:00 h – Orquestra Golden Saxo ena carpa

OBJECTIUS DETH PROJECTE

« Ei fòrça mès qu’ua ramat, un projècte de recèrca de diferentes disciplines mejançant era sciéncia aplicada »

  1. ANIMAUS:

Crear un ramat de oelhes e crabes de titolaritat publica gerit per un pastor o pastora, damb eth seguiment e suenh de professionaus veterinaris e biològs e biològues jos critèris de benestar animau.

Eth ramat ei format per un centeat de oelhes de dues races diferentes: era aranesa e era ripolhesa. Eth que permeterà verificar era sua adaptabilitat ar entorn de Vilamòs e realizar ua comparason productiva de totes dues genetiques.

OELHA ARANESA

  • Origina: Pròpria de la Val d’Aran, era escassa documentacion istorica dificulte era sua categorizacion coma espècia autoctòna. Ei ua raça fòrça emparentada damb era Tarasconesa, originària dera region vesia francesa, en tot apartier ath Pirenèu Centrau (Ariège e Haute-Pyrenees), Haute Garonne e Gèrs.

  • Descripcion: Se distinguís facilaments pera sua grana grandària e era preséncia de banhes enes sòns exemplars.

OELHA RIPOLHESA

  • Origina: Autoctòna deth nòrd-èst de Catalonha, originada probablaments a compdar der encreuament des ovins que demorauen antigament ena zòna deth Pirenèu Centrau e d’individus de tipes Merino qu’arribèren a causa dera transhumància.

  • Descripcion: Era raça ripolhesa se caracterize entà auer taques marrons o neres ena cara e enes extremitats. Ei ua raça rustica e plan adaptada as condicions geo-climatiques de Catalonha.

CRABA FLORIDA

  • Origina: Raça autoctòna deth Bajo Valle deth Guadalquivir. Era origina d’aguesta raça a es sues arraïtzes en encrotzament dera branca pirenenca e era anglo-nubiana.

  • Descripcion: Aguesta raça presente ua capa damb punts ròis sus un hons blanc, en tot dar-li ua similitud a un camp florit, d’ací eth nòm de florida.

Ath delà, eth ramat includís ua vintea de crabes qu’ajuden a diversificar eth grop i completar era neteja deth bòsc. Era caracteristica mès interessanta des crabes ei era sua natura brostejadora, ei a díder, s’alimenten des huelhes d’arbes e arbilhons en tot contribusir ath contraròtle des espècies mès arbustives.

2. IMPACTE AMBIENTAU:

Damb eth ramat d’Ovihuec.dat estudiam coma era ramaderia extensiva pòt melhorar era biodiversitat der entorn. Iniciaram damb era preparacion e avaloracion des zònes d’accion a trauès deth desbrossament, era recopilacion de donades e era analisi deth cicle de vida (ACV). desbrossament, era recopilacion de donades e era analisi deth cicle de vida (ACV).

Peishèus: recuperar antics peishèus perduts per manca d’activitat ramadera e determinar eth valor nutricionau des espècies erbàcies e era productivitat vegetau en un sistèma de silvopastoreo.

Fauna: realizar seguiments e mòstres de diuèrses espècies, tant abantes coma dempús dera arribada deth ramat, entà estudiar e compréner quin impacte a era ramaderia extensiva ena riquesa e diuersitat dera fauna deth territòri.

Flòra: estudiar er efècte dera ramaderia extensiva ena diuersitat dera flòra dera zòna e analisar es espècies mès palatables son mès abondiues, en tot contribusir atau a aumentar eth valor ecologic des peishèus.

Risc d’incendis: avalorar er impacte dera activitat pagesa ena prevencion d’incendis, en tot investigar es factors claus abans e dempús pas deth ramat:

  • Estructura dera vegetacion: observar es cambis en enbòsc e ena distribucion dera vegetacion que soent actue coma combustible.

  • Biomassa mòrta: verificar se se redusís era quantitat de matèria shuta presenta, coma troncs e branques.

  • Huelhes: Mesurar s’amendrís era acumulacion de huelhes shutes qu’ajuden a propagar eth huec.

3. TECNOLOGIA:

  • Colièrs: enes darrèri ans, era tecnologia a irromput en sector dera pagesia a trauès de colièrs de geolocalizacion e colièrs de barraments virtuaus. Toti dus modèls servissen tà controlar e monitorar eth bestiar, mès presenten caracteristiques e foncions que les diferéncien:

Colièrs de geolocalizacion

Utilizen era tecnologia entà monitorar eth temps reau era ubicacion des animaus e permeten conéisher damb precision es movements e comportaments deth bestial, en tot melhorar atau era gestion deth ramat.

  • Faciliten saber en tot moment a on se tròben es animaus, inclos quan son en nauta montanha.

  • Redusissen eth temps dedicat a desplaçaments entà susvelhar eth ramat.

  • Alèrten de comportaments inusuals deth bestial, eth quau ajude as pagesi a detectar possibles malauties. Açò contribuís a redusir era mortalitat e melhorar eth benestar des animaus.

Colièrs de barraments virtuaus

Es colièrs de barraments virtuaus aufrissen ua alternatiua innovadora as barraments fisics tradicionaus, pr’amor que permeten establir limits virtuaus entàs animaus a trauès d’ua aplicacion mobila. Aguesti dispositius ajuden a conéisher era ubicacion deth bestiar e, ath madeish temps, emeten alèrtes quan es animaus traspassen es zònes delimitades, en tot facilitar era gestion e er ajust des airaus de peishèu de manèra simpla.

  • Faciliten saber en tot moment a on se tròben es animaus.

  • Redusissen eth temps dedicat a localizar eth bestiar e barrar ua finca..

  • Eliminen eth besonh d’installar sistèmes fisics, eth quau causa redusís er impacte visuau e ambientau.

  • Besson digitau: elaboración d’un besson digitau deth projècte damb era recolleccion e analisi de totes es donades deth comportament des animaus e deth sòn impacte en entorn, entà dempús hèr ua representacion virtuau. Tà atau, poder simular, a trauès de machine learning, aguest madeish sistèma de comportament e ajudar a préner decisions eficientes e facilitar era replicabilitat deth projècte en aute entorns.

4. PERSONES:

Vilamòs ei un petit pòble plaçat a 1.255 mètres d’altitud e en èster fòrça isolat pera sua orografia, a conservat grana part dera sua cultura e tradicions originaus.

Maugrat açò, era disminucion dera activitat pagesa a provocat ua pèrta dera coneishença ancestrau sus er usatge deth territòri, eth maneg des animaus e eth profitament mès eficient e equilibrat des recorsi.

Es pastors e pastores de Vilamós contunhen practicant era transumància, en tot transportar eth ramat a peishèus mès nauti pendent es mesi d’estiu. Aguesta activitat non sonque ei essenciau entath suenh deth bestiar, mès tanben contribuís a preservar era biodiversitat deth territòri.

En OVIHUEC volem recuperar e implementar eth coneishement sus era ramaderia extensiva eretada que compde damb sègles de sabença en nòste territòri a trauès dera recuelhuda de testimònis sus es practiques pageses.

Ath madeish temps que, se promò er escambi d’experiéncies entre pagesi/as de diferentes generacions mejançant er acompanhament en amassades entre pagesi de diferentes zònes e generacions.

5. PRODUCTE:

Explorar vies d’avaloracion e comercializacion deth producte carni e lacti obtengut des oelhes e es crabes, entà avalorar era sua viabilitat economica e agranir era cadea de valor agroalimentària a la Val d’Aran, e en un futur, promòir era diversificacion economica.

Estudiar eth potenciau mercat de productes carnis e làctics obtengudi des oelhes e es crabes d’Aran damb: analisi de casi d’estudi, grops focaus damb usatgèrs/as e entrevistes a agents locaus.

Ath delà, s’an realizat talhèrs de co-creacion damb participaires de diferenti sectors sociaus dera Val d’Aran entà imaginar ua possibla mèrca deth producte derivat que represente es valors deth projècte e connècte damb era comunautat aranesa.

ENTITATS PARTICIPANTES

Aguest projècte ei format per un consòrci de 6 entitats

2 institucions publiques:

4 centres tecnologics e scientifics:

Eth projècte OVIHUEC.DAT compde damb eth supòrt dera Fondacion Biodiversitat deth Ministèri entara Transicion Ecologica e eth Rèpte Demografic (MITECO) laguens deth Plan de Recuperacion, Transformacion e Resiliéncia (PRTR), finançat pera Union Europèa – Next Generation EU.